La caiguda El descobriment L'etiqueta Imatges Publicacions AnàlisiMicroscopi XP Microscopi RFL Microscopi electrònic Microsonda 3D Tomografia RX Astronomia-1704
Aquesta part astronòmica de la recerca no ens l'esperàvem.
En el procés de redactar la publicació a MAPS, amb tota la recerca planificada feta,
una de les il·lustracions fa recordar a en Jordi Llorca que sempre havia pensat que aquest simple gravat conté més informació de la que aparenta.
Es tracta d'aquest gravat de la publicació feta a Saragossa i datada el 28 de desembre de 1704.
El text està clarissim, i el dibuix té imaginació: Un bòlid o cometa creua el cel on hi ha estrelles, el Sol i la Lluna.
I em pregunta a mi, David, que per alguna cosa provinc de l'Astronomia, en podem treure cap conclusió?
Es correspon amb el cel d'aquell dia?
Resposta ràpida:NO
I Jordi diu: mira-ho bé.
I jo li faig cas i m'ho miro millor.
***
La figura 0 correspon a una ampliació del gravat publicat a Saragossa que sembla datat a 28 de
desembre de 1704. A efectes de treballar he rotat el dibuix en sentit contrari al del rellotge
per a que les línies siguin verticals i horitzontals.
En aquesta figura apareixen clarament representats el Sol, la Lluna, la Terra, sis estrelles i una
figura en forma de cometa que vol representar el fenomen observat.
A primer cop de vista podríem pensar que la disposició es del tot aleatòria però em va cridar
l’atenció que totes les estrelles excepte una eren sobre la línia, i com aquesta línia passa pel
Sol i per la Lluna podria correspondre a l’Eclíptica. Si fos així les 5 estrelles podrien
correspondre als 5 planetes coneguts aleshores: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn.
(Urà noes va descobrir fins al 1.781)
Així em disposo a mesurar sobre el dibuix (Fig.1) la distància angular entre el Sol i cada un
dels asterismes i els tabulo a Taula 1.
Mitjançant el programa Stellarium, versió 0.14.3, treballant sobre els Algoritmes de Espenak
&Meeus (2006) (Referencia 1) observo que a la posta de Sol del 24 de desembre de 1704,
que va tenir lloc a les 16h25’ TU, la Lluna es trobava en fase minvant i per tant a l’oest del Sol.
Si mantinc la consideració que tots els asterismes menys un són sobre l’Eclíptica, tabulo a
la Taula 1 les diferències en Longitud Eclíptica respecte del Sol de tots els planetes. Però a què
puc atribuir l’estrella que figura entre la cua del bòlid i la Lluna?
En aquell moment l’únicaestrella brillant, situada per sota de l’Eclíptica i una mica a l’oest de Venus és Formalhaut
(Alpha Piscis Austrini), de magnitud visual 1.16. La única estrella que hi podria competir és
Diphda (Beta Cetus), de magnitud 2.0, a una Declinació Eclíptica similar però que quedaria
situada en el dibuix a l’altre banda de la cua del bòlid.
Així suposo que és Formalhaut i veuré si quadra el dibuix tal i com mostra la figura 2
identifico cada asterisme.
Fet així no acaba de quadrar, principalment per que la Lluna no
està en aquesta distància en Longitud Eclíptica del Sol i també per que el dia 24 de desembre
Mercuri es trobava en Conjunció inferior amb el Sol, és a dir, a la mateixa Longitud Eclíptica
que ell però a una Declinació Eclíptica negativa.
Però he de considerar que el gravat està fet a Saragossa, que es troba a 250 Km el línia recta
de Barcelona i que aquesta distància a principis del segle XVIII no es recorria en uns pocs dies.
Per tant puc suposar que hi ha una demora d’alguns dies en arribar la notícia i potser el
gravador del dibuix ho va fer basant-se en el cel que ell havia observat la nit anterior, sense
parar-se a reflexionar sobre com era el cel el dia dels fets.
Així, quin dia quadra?
Si volem mantenir la distància en Longitud de l’Eclíptica de la Lluna al Sol representada el dia
que quadra és el dia 2 de gener de 1705, 9 dies després de la caiguda. Però aquesta distància al
Sol situa en realitat la Lluna més a prop de Mart que no pas de Formalhaut.
Ara bé, hi ha algun dia que a la posta de Sol l’aspecte visual del conjunt Lluna-Venus-
Formalhaut tingui l’aspecte de la Figura 3?
La resposta és que si, el dia 30 de desembre de
1704 a la posta de Sol, tal i com es mostra a la Figura 4, extreta d’Stellarium on la línia carbassa
és l’Eclíptica, la verda és l’Horitzó i la graella vermella són les coordenades eclíptiques.
En aquest dia, 6 díes després de la caiguda, Mercuri ja ha passat a l’est del Sol, només 4 graus,
inobservable a nivell pràctic, cosa que em porta a pensar que el dibuix es basa més en una
consulta teòrica sobre la posició dels planetes que no pas en una observació directa d’algú
entès en la matèria.
Si a mi em preguntes com estava el cel ahir, dia 30 de desembre de 1704, i jo sóc un entès,
astrònom o astròleg, que en aquella època era una mica el mateix, t’ho hagés resumit com:
Poc a l’est del Sol hi ha Mercuri, que fa pocs dies era en conjunció amb el Sol, més a l’est hi ha
Venus i a més distància la Lluna a sobre de Formalhaut, a l’altre banda de l’horitzó hi ha Mart i
Saturn força junts, però no en conjunció, i força més a l’est hi ha Júpiter. I tu, gravador il·lustrat que fa dècades vas estudiar astronomia a l’escola,
i recordes vagament com estava el cel ahir,ho dibuixaries tal i com ho va fer.
Per l’altre banda, si observem a l’horitzó est, tal i com ens ho mostra Stellarium, Mart i Saturn
estan propers entre ells i a certa distància de Júpiter, però si ens fixem en les identificacions
suposades a la Figura 2, Mart es trobaria , grosso modo, a mig camí entre la Lluna i Júpiter,
cosa que a data 30 de desembre també es compleix, de la Lluna a Júpiter hi ha 106 graus, la
meitat 53 i Mart era a 61.
I ens podem fixar també en que si la mida de les estrelles dibuixades es correspon amb la brillantor la correspondència també és plena,
Venus i Júpiter són els més brillants i es troben disposats en el dibuix en el mateix ordre que en el cel.
En conclusió es pot dir que la representació quadra amb la disposició del cel del dia 30 de
desembre de 1704 a la posta del Sol a Barcelona ( O Saragossa), si bé no està representada a escala.
Donada la òrbita de la de Lluna al voltant de la Terra, aquesta avança aparentment cap a l’est a
un ritme de 12,2 graus diaris, una distància molt aparent a ull nu, de manera que la
representació de la Figura 1 no seria vàlida ni el dia anterior ni el posterior al
30 de desembre de 1704.
En conclusió es pot dir que la representació quadra amb la disposició del cel del dia 30 de
desembre de 1704 a la posta del Sol a Barcelona o a Saragossa, que es troba a només 3 graus
de longitud a l’oest, si bé no està representada a escala.
Jordi, quanta raó tens.
Referència 1: Com apareix a la informació del programa:
This Solution by F.Espenak and J.Meeus, based on Morrison & Stephenson (2004) and a
polynomial fit through tabulated vàlues for 1600-2000, is used for the Nasa Eclipse Web Site
and in their Five Millenium Canon of Solar Eclipses: -1900 to +3000 (2006). This formula is also
used in the Solar, Lunar and Planetary Ephemeris program Solex. Valid range of usage:
between years -1999 and 3000.