La caiguda    El descobriment    L'etiqueta    Imatges    Publicacions    Anàlisi

Microscopi XP    Microscopi RFL    Microscopi electrònic    Microsonda    3D    Tomografia RX    Astronomia-1704

El descobriment

Si penseu que un descobriment és una cosa instantània, deixeu de mirar películes...

Puc assegurar-vos que ni a KG-002, ni Los Vientos 250, ni Barcelona 1704 són descobriments instantànis.
Comença sempre amb una sospita, que porta a una altra i aquesta a una altra...
Si que hi ha un moment clau, el moment en que totes les sospites anteriors de que
estavem davant un descobriment important es confirmen,
el moment en que encaixem la darrera peça del trencaclosques.

I aquest moment és màgic.

Per nosaltres aquest moment màgic és el 17 d'octubre de 2017 a les 10h.

Us heu fixat que desapareix en plena guerra de successió espanyola, que culminaria el 1714 amb
la pèrdua de la independència de Catalunya i reapareix enmig del primer intent seriós de recuperar la independència?

Però anem al principi, després de la caiguda i recollida dels fragments aquests desapareixen per sempre en els registres.

Però durant els segles XVII a XIX una nissaga de farmacèutics i botànics va atresorar una inmensa col·lecció naturalística,
coneguda actualment com la Col·lecció Salvador.
Podeu veure els detalls de la història i contingut d'aquesta col·lecció aquí..



Veureu que la col·lecció ha tingut els seus punts alts i baixos, però l'Ajuntament de Barcelona es va fer
càrrec a traves del seu Institut Botànic i el CSIC de catalogar la col·lecció.

A la col·lecció hi ha  uns 3800 minerals i fossils, que per aquella època eren espectaculars, però que avui en
dia podriem classificar com a "normals", recordeu que estem al s.XXI i com eren les coses al XVII.
Per a catalogar el fons geològic encarreguen la feina a en Josep Aurell, geòleg, naturalista, divulgador.
No podrien haver triat millor.
I en Josep arriba a un pot amb una tapa de paper que posa "nº 205" amb dues pedrotes lletges a dins
 i una altre etiqueta interior on posa "nº205 meteorit?"
Examina les dues pedres i fins on ell coneix li quadra que puguin ser meteorits, però sap que tant ara
com aleshores la majoria dels pretesos meteorits que troba la gent no ho son pas.
Així que contacta amb en Marc Campeny, conservador de mineralogia del Museu de Museu de ciències Naturals de Barcelona, per demanar-li consell.
I en Marc contacta amb mi (David) per a que li faci una ullada, i jo aviso inmediatament a en Jordi Llorca, doncs som l'equip més especialitzat en meteorits del país.

Tots tenim molt clar que meteorits catalans d'aquella època només n'hi ha un, però també
que les probabilitats de que sigui un basalt o un cagaferro són altíssimes.

Quedem tots el dia 17/10/2017 a les 10 del matí a l´Institut Botànic.

Ens rep la Dra. Neus Ibáñez, responsable de la Col·lecció i ens porta a les instal·lacions tècniques del museu, on ens espera el pot etiquetat com a 205.



El que hi ha a dins està clarissim, dos fragments de meteorit, en Jordi i jo ho tenim clarissim.



Per a que us feu una idea de la mida, aquí el veieu en mans d'en Marc Campeny.



Amb molta cura de no trencar l'antiquissim pot de vidre en Marc extreu els dos fragments.



I finalment la etiqueta interior, que semblava posada per evitar que en manipular
el pot els fragments colpegéssin el fons cònic d'aquest i el trenquéssin.



Però aquesta etiqueta doblegada aparentment per ser gruixuda en
realitat és un sobre i a dins hi ha un altre paper doblegat.



El qual serveix com a suport de l'etiqueta original.



A l'etiqueta original es pot llegir clarament: 1704 !!!

Aquest és el moment, la darrera peça del trencaclosques.

Per fi el mític meteorit del dia de Nadal de 1704,
el que va jugar un paper destacat en la propaganda de la guerra de successió espanyola,
el que porta gairebé 313 perdut,
ha estat retrobat !